<![CDATA[
<body>
<h1><a href="sinopsi.html">Sinopsi</a></h1>
<p>Un malalt terminal passa les últimes hores de la seva vida envoltat de vells coneguts que no reconeix, mentre
navega entre somnis i deliris. Físicament està estirat en un
llit connectat a unes màquines que l'ajuden a viure. Mentalment és
al Montseny gaudint de la natura i dels instints vitals de llibertat. En l'agonia
final l'acompanyen el seu germà, una infermera i un capellà. </p>
<p>El
moribund és un èsser primari, exempt de culpabilitat, allunyat
de les convencions i normes socials, impermeable a les emocions. És
una victima de si mateix que utilitza la violència com a escut protector.
En definitiva és una bèstia en un món d'humans. </p>
<p>El seu germà, en canvi, busca viure i entendre el món a través
de la bondat. Una generosiat ridícula que sumada a una curiositat insana
cap al seu tiet, converteix el personatge en una caricatura del bon samarità. </p>
<p>La infermera és algú que ha fet de la venjança la seva
forma de vida. Ens trobem davant d'una altra bèstia tancada dins la
mateixa gàbia. </p>
<p>El tiet, és el capellà misteriós, és l'ideòleg
que ha de salvar l'home. És dur i implacable en una situaciò que
el desborda fins i tot a ell.</p>
<p>Entre
les quatre parets de l'habitació descobrim que les paraules poden ser
més letals que qualsevol arma, que la bondat pot arribar a ser perversa,
que la venjança es converteix en compassió i que la ideologia
neix de l'odi. En una situació terminal no som capaços de fugir
de la violència.</p>
<p>Dins l'habitació, al voltant del llit, els fantasmes del passat encara
són vius i provoquen que el final inexorable acabi fent un gir de 180
graus. El moribund riu, la infermera obre totes les ferides, el germà té fe
i el capellà , que no té cap esperança, peca.</p>
<h1><a href="historia.html">Sobre la història</a> </h1>
<p>Vivim en un món terminal. Tots ho sabem, però preferim mirar
cap a un altra banda. No és culpa nostra, no podem fer res. Hi ha una
culpa més perversa que la falsa ingenuïtat:: adoctrinar ingenuïtat.</p>
<p>Un home terminal. Tots ho saben, tots els miren. No és culpa seva,
no poden fer res, però ho fan. Culpa, perversió, adoctrinament.</p>
<p>Un moribund, delira, somia, recorda, desvarieja des del llit d'una petita
habitació amb vistes al Montseny. Una infermera busca venjança
en un fantasma que reposa en una dolorosa habitació. Un capellà,
que no perdona, acaba la seva obra en una incòmode habitació.
Un germà amb remordiments resa en una habitació perillosa.</p>
<p>Però sota els llençols no hi ha un moribund, hi ha algú que
es nega a viure sense una llibertat animal. Hi ha un home que odia als homes,
un criminal que no respecta la vida, una víctima incapaç de
sentir compassió. </p>
<p>Però darrera la bata no hi ha una infermera, hi ha una dona torturada,
ferida, perduda. Una sàdica que ha perdut qualsevol contacte amb la
realitat, una víctima d'una violació eterna. </p>
<p>Però dins la sotana no hi ha un capellà, hi ha el pitjor dels
ideòlegs, hi ha la perversió de les paraules i la crueltat dels
fets, hi ha una víctima de sí mateix. </p>
<p>Però sota la pell no hi ha un germà, hi ha un nàufrag
buscant una missió, un pobre ingenu que encara creu en els miracles,
una altra víctima d'una societat terminal.</p>
<h1><a href="local.html">Les localitzacions</a> </h1>
<h2 align="center"><strong>El Montseny: la llibertat</strong></h2>
<p>El Montseny, a Terminal, no és només una muntanya, no és
només l’extensió natural més gran de les nostres
comarques, no és només un paisatge que l’home encara no
ha malmès del tot.</p>
<p>El Montseny, a Terminal, és un lloc on perdre’s, un lloc on trobar-se. És
la llibertat, és l’esperança, és la doctrina, és
el vent que mai s’atura.</p>
<p>Les imatges del Montseny són netes, pures, autèntiques, reals,
sinceres.<strong> </strong></p>
<h2 align="center"><strong>Vic: el llit de mort</strong></h2>
<p>Vic, a Terminal, no és només la capital, no és només
la ciutat burgesa, il·lustre i catòlica, no és només
la ciutat on hi ha la indústria, la botiga, la cultura, els serveis
i els diners.</p>
<p>Vic,
a Terminal, és una habitació on caure mort, és un habitació on
salvar l’ànima, on buscar venjança, on acabar la feina.
Vic són quatre parets asfixiants, perilloses, letals.</p>
<p>Les imatges de Vic enganyen, confonen, falsegen, fan trampa.</p>
<p>Des de la finestra de l’habitació de Vic es veu el Montseny. </p>
<h1><a href="catala.html">En català</a> </h1>
<p>Quan pensem, quan parlem, quan ens emprenyem, quan estimem, fins i tot quan
somiem, ho fem en català. Mai ens hem qüestionat en quin idioma
rodarem i en quin estrenarem. És obvi, evident, lògic, natural:
en el nostre, en català.
És cert que la indústria cinematogràfica catalana és
massa tímida, que l'administració dedica més discursos
que fets al cinema català, que els espectadors no ajuden gaire al cinema
autòcton, però malgrat tot no podem fer-ho d'altra manera: el
cinema l'hem de fer necessàriament en català. </p>
<p>Els creadors, que tampoc estem faltats de culpa, hauríem de ser prou
valents per superar el complexe d'inferioritat, abandonar el síndrome
d'Estocolm i cremar tots els fantasmes del passat. Segur que és més
competitiu gravar i estrenar amb un idioma numèricament més comercial,
però no és també una manera d'adulterar i falsificar
l'art cinematogràfic. No hauria de resultar tan difícil fer com
tots els països productors de cinema: rodar i estrenar amb l'idioma autòcton
i després subtitular o doblar a tants idiomes com faci falta.</p>
<p>Terminal no podria gravar-se o estrenar-se en cap altra llengua que no fós
el català, entre d'altres coses perquè ha estat somiada primer
i pensada després en català.</p>
<h1><a href="fitxa.html">Fitxa tècnica</a> </h1>
<table width="550" border="0" align="center" cellpadding="5" cellspacing="0">
<tr>
<td>Guió</td>
<td><a href="cont/joan_marso.html">Joan Marsó</a> i <a href="cont/marc_comas.html">Marc
Comas</a></td>
</tr>
<tr>
<td>Direcció</td>
<td><a href="cont/marc_comas.html">Marc Comas</a></td>
</tr>
<tr>
<td>Actors</td>
<td><a href="cont/ramon_marso.html">Ramon Marsó</a>, <a href="cont/lurdes_casas.html">Lurdes
Casas</a>, <a href="cont/joan_marso.html">Joan Marsó</a> </td>
</tr>
<tr>
<td>Direcció d'actors</td>
<td><a href="cont/carme_cane.html">Carme Cané</a></td>
</tr>
<tr>
<td>Operador de càmera</td>
<td><a href="cont/eudald_teixidor.html">Eudald Teixidor</a></td>
</tr>
<tr>
<td>Direcció de fotografia</td>
<td><a href="cont/oriol_molas.html">Oriol Molas</a></td>
</tr>
<tr>
<td>Disseny d'il·luminació</td>
<td><a href="cont/lluis_quintana.html">Lluís Quintana</a></td>
</tr>
<tr>
<td>Música</td>
<td><a href="cont/jordi_orozco.html">Jordi Orozco</a></td>
</tr>
<tr>
<td>So </td>
<td><a href="cont/david_font.html">David Font</a></td>
</tr>
<tr>
<td>Vestuari, atrezzo i script</td>
<td><a href="cont/albert_sola.html">Albert Solà</a></td>
</tr>
<tr>
<td>Maquillatge</td>
<td><a href="cont/montse_vila.html">Montse Vilà</a></td>
</tr>
</table>
<p> </p>
<table width="100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0">
<tr>
<td>
<h1><a href="insomni.html">Associació Cultural
pel Foment Audiovisual<br />
In som nI</a> </h1></td>
</tr>
<tr>
<td><p align="left"><strong>Un somni...</strong></p>
<p align="left">La idea de constituir aquesta associació neix quan
un grup ampli i divers de persones vinculades al món cultural
ens adonem que necessitem una eina, una plataforma, un espai comú on
poder desenvolupar la creació audiovisual que es genera a Osona.
Un continent per evitar que el contingut se’n vagi a la deriva.</p>
<p align="justify"> Tot i provenir de disciplines diferents, tenim unes
inquietuds, unes preocupacions, unes sensibilitats artístiques
comunes i coincidents, especialment en el món audiovisual, que
ens permeten, amb l’empara de l’associació, tirar
endavant nous i engrescadors projectes artístics.</p>
<p align="justify"> Constituir una associació per fomentar les arts
audiovisuals a Osona, no només és una idea, és també una
necessitat. Malgrat el bon nivell i la quantitat de producció audiovisual
existent i creixent, avui a Osona, no hi ha infrastructures, mitjans,
programes de recerca, de suport, d’ajuda, espais d’exhibició…</p>
<p align="justify"> Treballarem amb la voluntat de crear aquest entorn
de creació, producció i difusió idoni, sense perdre
de vista però, que aquest entorn és només la maquina
que permet treballar i moldejar la matèria primera: la imaginació.</p>
<p align="justify"> Aquesta, per nosaltres, teoria mare de la imaginació be
avalada pel premi de Radio Associació de Catalunya en l’apartat
d’innovació, que els germans Manso, (membres fundadors d’aquesta
associació) van rebre pel programa “Els Mansos al Turó de
l’home”, l’any 2005. El premi es va atorgar amb aquesta
menció: “<em>per haver demostrat que en comunicació,
la imaginació creativa és més important que tots
els recursos tècnics i econòmics imaginables”.</em></p>
<p align="justify"> Si haguéssim d’enumerar la resta d’autoexigències
que ens em marcat i que sens dubte seran presents en tots els postres
projectes serien la innovació, el compromís, el risc i
la independència.</p>
<p align="justify"> En definitiva In som nI hauria de servir per fer realitat
el que abans de la seva constitució només podien ser somnis.
I el nostre primer somni, el primer projecte d’In som nI, és
la realització del llargmetratge Terminal. </p>
<p align="left"><strong>Associació Cultural pel Foment Audiovisual
In som nI<br />
Av Bernat Calbo 58, 2, 1<br />
08500 Vic</strong></p></td>
</tr>
</table>
<strong>Contacte: <a href="mailto:terminal@vyxer.com">terminal@vyxer.com</a><br />
Disseny web: <a href="http://www.vyxer.com">vyxer</a></strong>
</body>
]]>